La nostra vida ha canviat radicalment des que aquest bloc començà. Qui anava a dir que les coses canviarien tant (i tan bé). La qüestió és que el curs de les coses ha volgut que acabem aixina.
Sabem que la vida no s'acaba després de l'últim dia en la Gavina i que aquest no és el final de la història. De la nostra història. Qui sap si dintre de pocs anys Anna acabarà escoltant dels nostres fills algun: tia Anna...!
El temps dirà! Esperem que Anna visca tranquila mentrestant!
Gràcies per aquestes retrobades que fan que la flama mai s'apague i que tot açò cobre vida poc a poc, perquè és això el que ens queda, vida per compartir juntes.
Bon inici de curs per a totes i tots i que primer de batxiller no ens faça tornar-nos boges!
PD: Encara que no estiga Alba en la foto ens enrecordem d'ella i l'estimem igualment jeje
Us estime. Roser Fortanya
